Crònica del ple d'abril

El Ple de dimarts va tractar qüestions com una nova modificació de la plantilla, una addenda al conveni amb el Concorci Besòs Tordera per dur a terme unes obres de millora a la xarxa de clavegueram, la liquidació del conveni entre la Generalitat i diversos ajuntaments de la comarca pel servei de transport urbà, i un conveni amb el Banco Farmacéutico per desenvolupar el projecte de suport as les persones amb desigualtat d’accés a medicaments. Si vols saber més d’aquest punts, clica aquí
 
 
Però, com no podia ser d’altra manera, el Pla de Xoc va ser el protagonista indiscutible del debat. I, per segon any consecutiu, aquest Pla pal·liatiu no ha comptat amb el suport unànime del consistori, en tant que el nostre grup s’hi va abstenir i la Crida-CUP hi va votar en contra.
 
Al debat es van fer paleses les diferències que tenim els grups respecte al com hauria de ser aquest Pla de Xoc. Per exemple, mentre que el grup de Ciutadans demanava que no s’incloessin mesures de dinamització econòmica (donat que no és lloc idoni), mentre que Convergència reclamava potenciar aquesta part del Pla.
 
També vam veure diferències de criteri pel que fa a la participació. El nostre grup fa temps que reclama processos amplis i metodològics de participació, mentre que el PSC considera que amb dos reunions del Consell Econòmic i Social (CES) és més que suficient. De fet, la regidora Andrea Canelo va dir que “si el CES no és un espai de participació, llavors no entenc que és participació”. Estem d‘acord, no ho deu entendre, perquè reunir els agents socials i econòmics dos vegades l’any, escoltar les seves propostes per obviar-les després i continuar fent el mateix de sempre NO és el que nosaltres entenem per participació.
 
De fet, un cop més, vam veure com el discurs socialista pivotava sobre els mateixos eixos que any rere any es van repetint. I en aquest sentit a la nostra intervenció va girar entorn al per què considerem que aquest és un pla continuista, poc participat i de molt curta mirada que, tal i com està plantejat,  ha deixat de tenir sentit.
 
Com el seu propi nom indica, els plans de xoc són una inversió social per contrarestar situacions de risc de manera immediata. Són, bàsicament, accions pal.liatives per donar resposta a necessitats urgents. Però sis plans de xoc després, trobem a faltar una visió més estratègica, àmplia i innovadora per fer les coses d’una manera diferent en un context també diferent.
 
De fet, l’any passat ja vam deixar clar que no donaria suport a cap altre pla de caire social que no parteixi d’un Pla Estratègic d’Acció Social que actuï com a punt d’orientació per les polítiques socials municipals. És aquest Pla Estratègic el que ens ha de donar les eines per lluitar contra les desigualtats de la nostra societat. I malgrat l’acord amb el grup socialista per tirar endavant aquest pla, ens preocupa la metodologia que s’utilitzarà per elaborar-ho, ja que tot indica que, com sempre, s’està treballant de manera tancada quan la nostra proposta és fer una diagnosi social consensuada amb una mirada molt àmplia. Sense aquesta mirada amplia, el pla no tindrà sentit.
 
És important deixar clar quan demanem un pla estratègic, no volem menystenir les accions que es fan a l’ajuntament en matèria social. El regidor Terrades parlava d’una despesa de 31 milions d’euros anuals en polítiques socials (és evident que aquí ha sumat de més. De fet, nosaltres ja vam calcular una despesa social de 79,12€/habitant al 2017, seguint els criteris de l’Associació estatal de directors i gerents en serveis socials). Però més enllà del que invertim, si volem canviar alguna cosa, només serà possible si ho fem entre tots, mitjançant un pacte social, i a través d’accions a mig i llarg termini.
 
Aquest nou Pla de Xoc és continuista, dèiem. Només cal fixar-se en que els cursos que s’imparteixen als joves sense ESO continuen sent els mateixos des del 2012. Fins i tot es convoquen ajudes escolars incloses al pla de xoc abans de l’aprovació d’aquest. Concretament, ens referim als ajuts material i llibres (que es poden sol·licitar des del 5 d’abril i fins al 5 de maig) i els ajust a l’escolarització de les Escoles Bressol (del 5 d’abril al 30 de juny). Això evidencia una qüestió cabdal que no s’ha tingut en compte: el que s’hauria d’entendre com una excepcionalitat s’ha traslladat a l’àmbit de l’ordinari, i no entenem per què, si aquestes mesures son absolutament necessàries, no les incorporen al pressupost ordinari. No som l’únic grup que ho va demanar, per cert.
 
Respecte els Plans d’Ocupació, eix central dels plans de xoc, valorarem positivament alguns dels canvis introduïts al nou pla de xoc, concretament  que els plans d’ocupació passin de 6 a 9 mesos i que el salari mínim sigui de 1.000€. Tot i així, insistim en que cal donar més eines d’ocupabilitat en base a la formació d’aquells col·lectius que ho tenen més difícil per reincorporar-se al mercat laboral.
 
Finalment, l’equip socialista explicava que aquest pla es pot dur a terme gràcies a la bona salut econòmica de l’ajuntament. Però el que no explica és que una part significativa d’aquesta despesa prové de subvencions d’altres administracions. La més evident és la de la Diputació de Barcelona, que cada any (excepte al 2013) subvenciona entre el 25 i el 45% dels plans d’ocupació, Al 2017, seran 344.000€.
 
Pel que fa a les mocions, se’n van presentar dues i ambdues van ser rebutjades. La primera, de Ciutadans, en defensa de la democràcia, la convivència i l'estat de dret demanava, entre d’altres, “expressar la preocupació per les declaracions públiques dels membres del Govern de la Generalitat de Catalunya en les que manifesten la decisió conscient i voluntària de vulnerar l'ordenament jurídic i l'estat de dret, incomplint la Constitució Espanyola, l'Estatut de Catalunya i les sentències i resolucions dels tribunals”. Van votar a favor el PP i Ciutadans, en contra CiU, ERC-AG i Crida-CUP, i el PSC es va abstenir.
 
Finalment, la segona moció la va presentar la Crida-CUP en suport als encausats i encausades de Ca l’Enkant. Només hi van donar suport la CUP i ERC-AG , mentre que hi van votar en contra la resta de grups, excepte el PP que s’hi va abstenir, cosa que ens va sorprendre. Tal i com va explicar la nostra regidora Núria Maynou, vam donar el nostre suport polític a aquesta moció perquè, més enllà de si estem o no d’acord amb l’ocupació d’aquest local, el que s’ha evidenciat amb aquest conflicte és la necessitat de fer més partícips als i les joves i d’una gestió diferent dels equipaments i espais municipals.

Si vols saber més sobre el nostre posicionament respecte a aquesta moció, només has de clicar aquí
 
 
 
 
 
 

Comentaris


No hi ha cap comentari


El comentari s'ha enviat correctament