ERC-AG reclama que a la propera Comissió del Nomenclàtor s’incloguin les dos peticions pendents del grup republicà

Vicenç Albert Ballester
Vicenç Albert Ballester
El grup municipal d’ERC-Acció Granollers ha demanat a l’alcalde Josep Mayoral, president de la Comissió del Nomenclàtor, que a la convocatòria de la Comissió del Nomenclàtor, anunciada fa pocs dies per tractar la petició de la CRIDA-CUP en referència a la plaça Manuel Montañà, s’incloguin les dos propostes fetes pel grup republicà al 2013 i al 2014, i que encara no han passat per la comissió.
 
El 10 de juliol de 2013 el grup municipal d’Acció Granollers va sol·licitar  a la Comissió del Nomenclator l’inici d’un expedient de denominació de la via pública per la concessió d’un espai públic dedicat a la memòria de Vicenç Albert Ballester i Camps (1872-1938). I el 12 de novembre de 2014, un segon expedient per la concessió d’un espai públic dedicat a Ginés Mayordomo Moreno (1902-1980).
 
Cap d’aquestes peticions s’han portat a la Comissió del Nomenclàtor, malgrat que el seu estipula, en el seu capítol III, que l'expedient de denominació de la via pública, entre d’altres, s'inicia a partir d'una proposta d'ofici a instància dels grups municipals. I un cop feta la petició, la Comissió de Nomenclàtor ha d’emetre, un cop estudiat l'expedient,  informe favorable o desfavorable.
 
Davant l’anunci de l’alcalde de convocar la Comissió del Nomenclátor per tractar, de forma exclusiva, el canvi de nom de la plaça Manuel Montañà (un canvi que ERC ha reclamat històricament, juntament amb el del carrer Navarra), el grup municipal d’ERC-AG ha registrar una instància avui reclamant que en aquesta convocatòria s’inclogui com a punts de l’ordre del dia els expedients de denominació de la via pública referents a adjudicar el nom d’espais públics a Vicenç Albert Ballester i Camps i Ginés Mayordomo Moreno.
 
 
Vicenç Albert Ballester i Camps
Impulsor de la bandera estelada, Ballester va ser un activista independentista que va ser a més a més un dels pioners del pensament polític catalanista contemporani.
 
Ballester fou president de la Unió Catalanista i va ser fundador i participant d’associacions com l’Associació Catalana de Beneficència (1908), entitat dedicada al suport econòmic i polític de presos i represaliats per causa separatista. També va ser organitzador del Comité Pro-Catalunya (1918), associació semi-clandestina emparada a la Unió Catalanista, per tal de popularitzar el cas català internacionalment.
 
Al 2008, amb la creació de la Comissió del Centenari de l'Estelada, s'aproven les dues primeres places al seu nom a Vic i Girona. A Barcelona,  la designació específica del vial per a Vicenç A. Ballester es concretà a principis de 2013 en un espai dins el districte de Ciutat Vella. La votació favorable del ple del districte del dia 4 de juliol, satisfà una històrica demanda popular que donarà a Barcelona un nou espai de memòria en la llarga trajectòria de la lluita per la llibertat de Catalunya.
 
La memòria permanent amb que s'ha honrat Vicenç Ballester a Vic, Girona i Barcelona han de recollir-la també la resta de poblacions del país. Per això, el grup Municipal d'Acció Granollers vol impulsar la concessió d'un espai públic en record de Ballester, en uns moments on es fa evident que la seva lluita tenaç és viva entre nosaltres.
 
 
Ginés Mayordomo Moreno
Mayordomo va ser un dels militars més destacats de l'exèrcit republicà i un dels líders de la CNT de Granollers més destacats. Nascut el 22 de desembre de 1902 a Fuente de Álamo (Cartagena, Múrcia). De ben petit es va traslladar a Monistrol de Montserrat on va passar la infància i adolescència.
 
Quan Mayordomo feia el Servei Militar va tenir un incident amb un oficial i després de rebre un Consell de Guerra va desertar i emigrar a França.
 
Amb la proclamació de la II República, tornà a Monistrol i al 1933 es va traslladar a  Granollers, on va conèixer Amparo Segura, granollerina amb qui es va casar al 1936.
 
Mayordomo fou un dels militars destacats de l'exèrcit republicà. Va participar als fets del 6 d'octubre del 34 a Granollers i va anar amb la Columna del Vallès i liderà amb l'italià Roselli l'atac al poble Almudévar, clau per les comunicacions entre Osca i Saragossa. Al cap de quatre mesos, va ser nomenat comandament en cap de la Columna. Entre les seves forces comptava amb intel·lectuals com Francesc Bruguera, el doctor Merino, Josep Maria Freixas, Toni Vidal, Amador Garrell o Antoni Cumella.
 
Posteriorment fou nomenat cap de la 126 Brigada de la 28 Divisió i va arribar a tinent coronel a la 28 Divisió i comandant de l'Estat Major que va protegir la Junta de Defensa de Madrid, dirigida pel General Rojo. Mayordomo, però,  no va deixar mai de preocupar-se pel Batalló del Vallés.
 
Els últims dies de la guerra hauria pogut exiliar-se però preferí quedar-se. Fou empresonat al camp de concentració d'Albatera, on hi passà prop d'un any.  Després li van fer un Consell de Guerra i el van condemnar a 30 anys, encara que el 8 de gener de 1946 sortí de la Model.
 
En aconseguir la llibertat se'n va anar a Barcelona, on va entrar a formar part de l'Editorial Bruguera. Esporàdicament, venia a Granollers a veure familiars i amics.  Mayordomo va morir a Barcelona l'1 de maig de 1980.

Comentaris


No hi ha cap comentari


El comentari s'ha enviat correctament